2.28. Redacta un comentari del poema <<Presoner>> de Jordi de Sant Jordi seguint aquest esquema:
I
Desert d’amics, de béns e de senyor,
en estrany lloc i en estranya contrada,
lluny de tot bé, fart d’enuig e tristor,
ma voluntat e pensa caitivada,
me trob del tot en mal poder sotmès,
no veig algú que de mé s’haja cura,
e soi guardats enclòs, ferrats e pres,
de què en fau grat a ma trista ventura.
II
Eu hai vist temps que no em plasia res,
ara em content de ço qui fai tristura,
e los grillons lleugers ara preu més
que en lo passat la bella brodadura.
Fortuna vei que ha mostrat son voler
sus mé, volent que en tal punt vengut sia;
però no em cur, pus han fait mon dever
ab tots los bons que em trob en companyia.
VI Tornada
Reis virtuós, mon senyor natural,
tots al present no us fem altra demanda,
mas que us record que vostra sang reial
mai defallí al qui fos de sa banda.
1.Context situacional
1.1 Autor, època i entorn social
L’autor del poema va ser Jordi de Sant era un poeta important entre el s. XIV i el XV, seguint l’estructura de la lírica trobadoresca. Jordi de Sant Jordi (València, 1424) era cavaller del rei Alfons el Magnànim. El 1420 participà al costat d’Ausiàs March i Andreu Febrer en l’expedició a Sardenya i Còrsega. Al 1422 és arrestat a Nàpols on cau presoner de les tropes de Franchesco Sforza. I és en aquesta època quan escriu el poema.
1.2 Situació del poeta i motiu pel qual fa el poema
L’autor ens explica l’experiència de l’empresonament , les circumstàncies que pateix el poeta d’angoixa, la prohibició de poder estar amb els seus amics i del seu rei, tristesa… El motiu pel qual realitza el poema és la solitud i la tristesa que sent, ja què esta empresonat i aconseguir la llibertat li és impossible.
1.3 Trets generals que l’aparten de la tradició
En aquesta poesía Jordi de Sant Jordi marca un límit entre la poesía trobadoresca, els seus tòpics poètics i la nova poesía inaugurada per Ausias March.
Això és degut a dos registres linguistics utilitzats: l’ideològic , que fa referència a l’expansió napolitana d’Alfons el Magnànim,motiu pel qual ell es troba empresonat, i l’ètic i l’intimista ja que es veu aprop de la mort i oblidat per tothom.
Cal destacar també la intensitat del subjectivisme, laforça en l’expressió del seu desarrelament i la seva solitud.
El poeta introspecciona en el seu interior i aboca tot allò que hi troba, allunyant-se de la poesia més superficial dels trobadors. Així i tot, encara trobem trets propis de la societat medieval, com ara la seva relació amb Déu i amb el seu rei.
Marca clarament les directrius d'una nova poesia que obtindrà la seva màxima esplendor amb l’obra d’Ausias March.
2.Contingut del poema
2.1 Tema i argument
En el poema desde la primera estrofa ja evidencia la solitud i la desolació. A la segona tracta les comoditats i els luxes.
Hi ha un mal que li transtorna el cor: que allò que exigeix Sforza per alliberar-lo no està al seu abast. Només li queda esperar l’ajut de Déu i la intervenció del rei a favor seu.
2.2 Situació del poeta i objectiu perseguit
Jordi de Sant Jordi va escriure el presoner mentre estava empresonat en una presó. Aquí escriví el poema on reflexa les seves angoixes i el seu enyorament per la vida cortesana , la seva esperança en ser alliberat per part del rei. Tot ho explica en primera persona.
En la primera estrofa es pot veure un exemple de solitud aquesta és per culpa del seu empresonament
En la segona estrofa recorda les comoditats que tenia abans de ser empresonat.
A la quarta estrofa apareix el nom de Sforza. Creiem que es refereix a l’Alfons el Magnànim, aquest li exigeix pel seu rescat unes coses que no estan al seu abast.
3 Recursos literaris més destacats
3.1 La descripció detallada d’una situació personal díficil (primera estrofa)
Desert d’amics, de béns e de senyor,
en estrany lloc i en estranya contrada,
lluny de tot bé, fart d’enuig e tristor,
ma voluntat e pensa caitivada,
me trob del tot en mal poder sotmès,
no veig algú que de mé s’haja cura,
e soi guardats enclòs, ferrats e pres,
de què en fau grat a ma trista ventura.
El protagonista ens parla del seu captiveri a la presó i de la seva soletat.. Quiasme figura retòrica preestablerta que un escriptor aplica a una paraula perquè aquest guany en densitat literaria. És un ús determinat de la llengua per acoseguri un efecte en el lector o guiar la seva interpretació. Se solen acompanyar de particularitats fonètiques, gramaticals o d’altres nivells que n’accentuen l’expresivitat.
3.2 Les antítesis i el contrast entre el present i el pasat ( primera part de la segona estrofa)
3.3 El recurs de la mitologia clàssica per explicar la realitat ( versos 13 i 14).
3.4 La súplica final amb una al·lusió a la história de la dinastia (Sinècdoque de << la vostar sang>>)
Reis virtuós, mon senyor natural, Fa una manera de prec cap al rei per tal de
tots al present no us fem altra demanda, que es recordi del presoners i els ajudi a ser
mas que us record que vostra sang reial alliberats.
mai defallí al qui fos de sa banda.
4. Mètrica (en la versió original)
4.1. Estrofes i versos
1a estrofa: el protagonista ens parla del seu captiveri a la presó i de la seva soledat.
2a estrofa: ens parla de què en temps passats res el feia feliç i que ara, a causa de la seva mala fortuna, fins i tot, el que li produeix tristesa aconsegueix fer-lo feliç. Mostra la seva despreocupació davant el fet que la fortuna l’hagi fet arribar fins aquesta situació ja que considera que igual que tots els homes que l’acompanyen, té els deures fets.
3a estrofa: fa una valoració de la seva feina i creu que ha obrat com calia, servint lleialment el senyor amb l’habilitat de les armes i amb tot l'esforç.
4a estrofa: fa referència a què res es pot comparar amb el captiveri que està sofrint per culpa de Sforza (un cavaller mercenari, que lluità a sou, en la guerra per la conquesta del regne de Nàpols), ja que l’ha fet presoner de guerra. S’ha de tenir present que era pràctica habitual a la guerra del segle XV no matar els enemics, sinó fer-los presoners per tal de poder demanar un elevat rescat al rei o al senyor del qual depenien els presoners.
5a estrofa: ens explica l’esperança que té amb Déu i el seu rei, ja que n’és un dels seus vassalls.
Tornada: fa una mena de prec cap al rei per tal de que es recordi dels presoners i els ajudi a ser alliberats.
El poema és format per cinc cobles de vuit versos decasíl·labs i una que fa de tornada o conclusió de quatre versos. Els decasíl·labs tenen cesura a la quarta síl·laba.
4.2. Rima
La rima que es repeteix amb variants és cadoencadenada: 10A/10B/10A/10B/10C/10D/10C/10D
Els versos imparells tenen rima masculina i acaben amb paraula aguda i els versos parells tenen rima femenina i acaben en paraula plana. La rima és d’art major.
5. Valoració personal
5.1. L’ús de la poesia de caràcter autobiogràfic, una manera de comunicació personal.
Ens trobem davant d’un poema on Jordi de Sant Jordi exposa les seves peripècies com a cavaller de les campanyes bèl.liques del rei Alfons el Magnànim. El poema és, doncs, unacrònica moral del seu empresonament a Nàpols el 1423, on el poeta fou retingut durant uns mesos, junt amb altres presoners.
5.2. L’ús de la poesia com a manifest sentimental per aconseguir un objectiu concret.
El fet de que l’autor es sinceri, ens dona l’opotunitat d’empatitzar amb ell i la seva situació i, per tant, posar-nos en la seva pell.
5.3. Valoració de l’estil del poeta.
Tot i que en aquella època era difícil emprar un nou model a l’hora de fer poesia, aquest poeta ho aconsegueix.
Alexandra Groza, Ainhoa García i Marta Gutierrez
LA LITERATURA MEDIEVAL 