Publicat en Fets i conceptes, La literatura dels segles XVI, XVII i XVIII (Unitat 3)

Fets i conceptes

3.1 Estudia les explicacions de la unitat i, després contesta aquestes preguntes:

a) Completa aquest quadre comparatiu entre Edat Mitjana i Edat Moderna.

taula.PNG

b) Explica els factors més importants que van causar que l’activitat cultural catalana fos més aviat escassa durant l’Edat Moderna. En quins sectors socials es va produir un cert abandó de la llengua catalana?

Hi havia una població reduïda a causa de la pesta negra, l’economia estava poc desenvolupada a causa de les males collites i el bandolerisme, també desapareix la cort reial a Catalunya i es trasllada a Castella i amb el decret de Nova Planta el castellà va passar a ser la llengua oficial.

L’aristocràcia i els sectors privilegiats, perquè la llengua castellana es considerava una llengua més prestigiosa a causa del seu triomf en el Barroc.

c) Què pretenien fer renàixer els artistes Renaixentistes? Quina visió tenien de l’Edat Mitjana?

Pretenien fer renéixer o recuperar els ideals de la cultura clàssica, i alhora també tenien un desig de ruptura respecte al passat més immediat: l’Edat Mitjana.

La veien com una etapa tenebrosa que separa una Antiguitat grecollatina resplendent d’una Edat Moderna que creien que seria esplendorosa.

d) Explica el significat dels tòpics literaris coneguts amb les expressions locus amoenus, carpe diem i beatus ille. A quin moviment pertanyen aquests tòpics?

Locus amoenus: paisatge idealitzat i eternament primaveral.

Beatus ille: elogi de la vida tranquil·la i retirada.

Carpe diem: Viure el moment amb plenitud a causa de la fugacitat de la vida.

Pertanyen al Renaixement ja que en aquest moviment es recorre amb freqüència a aquests tòpics clàssics.

e) Completa aquest quadre sobre la literatura catalana del Renaixement:

asd1.PNG

f) Quins són els trets generals de l’estètica (o l’art) del Barroc? En quins països va tenir més seguiment aquest moviment?

Els trets generals del Barroc són la tendència a accentuar els trets negatius per mitjà de la paròdia, la caricatura o la sàtira; o també es tendeix a dissimular la duresa de la realitat a partir de l’artifici, l’ornamentació i el lluïment.

Espanya i Anglaterra.

g) Quines són les característiques generals de l’obra de Francesc Vicent Garcia (el Rector de Vallfogona)? De quin escriptor castellà va rebre més influències?

Es caracteritza per la seva diversitat de formes i de registres i pel gust constant per l’artifici retòric.

Francisco de Quevedo per la seva gran diversitat i el gust constant per l’artifici retòric.

h) Quins nous valors aporta la Il·lustració a la cultura europea? Què es vol dir quan s’afirma que és un moviment racionalista?

La llibertat, progrés social i la tolerància, l’educació, l’empirisme i la separació de poders.

Vol dir que tot coneixement s’ha de plantejar sota la llum de la raó.

i) Quin és el contingut i l’objectiu de l’obra Instruccions per l’ensenyança de minyons? Recull, aquesta obra, alguna de les grans inquietuds dels il·lustrats europeus? Qui n’és l’autor?

Baldiri Reixac va publicar Institucions per l’ensenyament de minyons, un tractat cabdal dins la història de la pedagogia, amb la finalitat d’ensenyar com s’ha de practicar l’educació dels infants. Fa propostes innovadores: defensa l’ús de la llengua materna, defensa la graduació dels continguts, proposa un mètode nou d’alfabetització…

j) Quin és el contingut i l’objectiu de l’obre Calaix de sastre? Qui n’és l’autor?

Rafael d’Amat, baró de Maldà va escriure Calaix de sastre, que és una crònica escrita des de la perspectiva d’un aristòcrata benestant. Té un gran interès documental ja que ens dóna un visió molt fidel de la seva època.

k) Digues el nom de tres grans dramaturgs del Classicisme francès. Quin autor menorquí va seguir els passos d’un d’aquests dramaturgs? Quin és l’argument de la seva obra titulada Lucrècia?

Montesquieu, Jean-Jaques Rosseau i Voltaire. Joan Ramis. Explica la història de Lucrecia, una dama romana del s. VI abans de Crist, que és ultratjada pel rei, símbol de tirania. Ella s’aixecarà contra la tirania i acabarà amb la monarquia romana. Es tracta d’una defensa de l’honestedat, la llibertat i el bé comú per damunt dels interessos individuals.

l) Digues quatre cicles propis de teatre popular de contingut religiós. A quin cicle pertany El cant de Sibil·la i El misteri d’Elx?

Cicle de Nadal, cicle de Pasqua, cicle marià i cicle hagiogràfic.

El cant de Sibil·la: cicle de Nadal

El misteri d’Elx: cicle marià.


 

Paula, Valentina i Claudia

Publicat en Comprensió i anàlisi dels textos, La literatura dels segles XVI, XVII i XVIII (Unitat 3)

Comprensió i anàlisi dels textos

3.2 Llegeix el poema <<D’un deseperat d’amor>> de Pere Serafí i contesta:

a)Els versos inicials formulen una pregunta retòrica que ens permet relacionar el poema amb una composició i un estil determinats.

– A qui va dirigit el poema? Amb quin gènere poètic d’origen medieval relaciones aquest poema?

Va dirigit a un lector. Amb la poesia trobadoresca.

– A quin estil s’aproxima?

A la literatura popular.

b) Quin és tema del poema? Fes un breu resum de l’argument. Es tracta d’un poema liriconarratiu?

L’amor no correspost. Tracta sobre la desolació d’un jove al ser esquivat per la noia que estima. El noi plora al llarg d’una ribera, i s’endinsa en coves…i al final marxe del poblat. Si que s’en tracta.

c) El poema incorpora un seguit de referents cultes extrets de la mitologia grega. Localitza’ls en el poema i explica l’ús d’aquest referent.

Aquest referent es l’eco, que en la mitologia grega era una nimfa dels boscos que fou convertida en una veu repetidora de les darreres síl·labes d’allò que escoltava.

d) El poeta recorre a certs elements de la natura per potenciar el lirisme. Creus que el tractament de la natura respon al tòpic literari del locus amoenus o bé al tòpic del locus eremus ?

Al tòpic del locus eremus, es veu que el protagonista viu en una angoixa per diversos problemes i està desolat.


Sergi Alcalà, Aleix Altisent i Pep Canyadell


3.3 Llegeix el text <<L’escàndol que jo prenc en veure com s’abraça la llengua castellana>> de Cistòfor Despuig i , després, contesta aquestes preguntes:

a) Quin és el títol de l’obra a què pertany aquest text? Què és un col·loqui? Aquesta tècnica literària és més pròpia de la literatura lírica, de la literatura d’idees o de la literatura catalana, anteriorment? Quan?

El títol és ‘’los col·loquis d’una insígnia de Tortosa’’. Un col·loqui és un diàleg entre dos o més personatges. Aquesta obra pertany a la tècnica literària de la literatura d’idees, concretament un obra assagística. Si, durant l’humanisme italià i en la literatura grega llatina.

b) Lúcio és un cavaller de Tortosa. Qui és don Pedro? Quin és el tema de la conversa que mantenen? De quin fet s’escandalitza Lúcio? Quin perill hi veu? Hi ha una coincidència entre els dos personatges a l’hora d’interpretar la situació lingüística?

Don Pedro és un cavaller valencià ponderat i diplomàtic. El tema de la conversa és la situació lingüística del moment. S’escandalitza de que abracem la llengua castellana en els territoris catalans, sobretot per la gent més aristocràtica. Que al final perdem la llengua catalana. Si, estan d’acord perquè Don Lúcio esta veien reflectit el mateix problema en terres valencianes.

c) Segons la intervenció de Lúcio, quina va ser l’actitud lingüística dels reis de la Corona d’Aragó? Aquesta actitud va afavorir la creació literària en català?

Al principi de la Corona d’Aragó els reis parlaren i feren parlar la llengua catalana en canvi de l’aragonesa i això va fer que la llengua aragonesa no s’escrivís tant i afavorissin la creació literària en català ja que ho consideraven una llengua més noble.


 

Aina Espasa i Anna Calvet


3.4 Llegeix el poema “A una hermosa dama de cabell negre, que pentinava en un terrat amb una pinta de marfil” de Francesc Vicent Garcia, i després, contesta aquestes preguntes:

a) El títol del poema ens suggereix una actitud de contemplació, actitud apassionada o actitud indiferent?

Actitud de contemplació.

b) En els dos quartets, el poeta descriu una escena protagonitzada per una dama. Què fa aquesta dama? On es troba? Creus que la mirada del poeta constitueix una invasió del seu espai privat?

La dama s’està pentinant en un terrat. Sí, perquè és com si l’estigués vigilant.

c) La presència del jo poètic permet donar una visió subjectiva i apassionada de l’escena, la qual es converteix en un dolç combat entre contraris. Quins són aquests contraris? Quin moviment artístic recorre sovint al recurs del joc de contraris, a l’antítesi? Creus que és una manera d’expressar la complexitat de la realitat?

La pinta i el cabell. La dona pentinar-se i els ulls d’ell. Sí, perquè és un recursos no es veu una aclaració, igual que la complexitat de la realitat.

d) En la cultura popular, l’escena d’una dama pentinant-se sovint s’ha interpretat com a prestigi de calamitats. Creus que el poeta comparteix aquesta creença? Quin sentiment del Barroc tradueix el presagi de calamitats?

Sí, ja que segueix els passos dels escriptors del Barroc castellà.

e) La sintaxi dels poetes barrocs es forçada pels hipèrbatons. A partir dels elements dels versos 1,2 i 4, redacta una frase que segueixi aquests ordre: CC de temps, CC de lloc, Subjecte, verb, CD i CC d’instrument.

Un dia en un terrat la bella Flora polia sos cabells amb una pinta de marfil.

f) El recurs de la metàfora permet evitar paraules corrents i utilitzar-ne unes altres més suggestives. Com s’expressen en el poema aquests conceptes: (abells( negres, els rossos, la blancor (del coll)?

Els cabells de finíssima atzabeja/ d’or/ campeja.

g) Analitza la mètrica. Quin nom rep el poema que presenta aquesta agrupació de versos i estrofes.

4 estrofes amb 4 versos decasíl·labs d’art major amb rima 10A, 10A, 10A, 10A.


Valentina, Paula i Claudia


3.5 Llegeix el fragment de l’obra Lucrècia de Joan Ramis i contesta:

a) Què condueix Lucrècia al suïcidi? Quins valors vol defensar per sobre de la seva vida?

En el text explica que no pot viure deshonrada i que per això es vol i acaba suïcidant-se. Sobretot el seu honor.

b) Tenint en compte aquesta arenga de Brutus, quin sentit o quina funció tindrà la mort de Lucrècia? Què simbolitzarà?

La funció principal serà la de respectar les lleis. La mort simbolitza d’alguna manera que el respecte entre home i dóna ha de ser un dels principals valors.

c) Quins elements neoclassics i del teatre clàssic françes podem trobar en aquesta obra?

Aquesta obra respecta tots els preceptes del teatre neoclàssic: cinc actes, la regla de les tres unitats (temps, espai i acció) i una temàtica bíblica o clàssica (en aquest cas, s’inspira en un episodi de la història de Roma).

d) Analitza la mètrica dels versos.

Lucrècia és composta de versos alexandrins: versos de dotze síl•labes, distribuïdes en dos hemistiquis, cadascun de sis síl•labes, amb cesura al mig i rima consonant. Són apariats, en la mesura que formen conjunt, de dos en dos, i rimen entre ells, essent l’estructura AA BB CC…. La rima del primer hemistiqui gairebé sempre és masculina, mentre que la del segon no té un esquema fixe, malgrat predominar també la masculina.


Sergi Alcalà, Aleix Altisent i Pep Canyadell